Cites

Com que no només és important què es diu sinó també com es diu, en aquesta secció trobareu  cites (de vegades seleccionades per mi mateix, de vegades manllevades de llibres) de gent que ha sabut expressar de manera entenedora, o lúcida, o sàvia o bella pensaments relacionats amb la diversitat, les llengües, l’activisme, la transformació del món i d’altres temes que em semblen interesants.  Doneu-me temps, això sí, per anar omplint, xino xano, aquest apartat.

“Una llengua és com una pell molt fonda, part constitutiva i essencial de nosaltres mateixos; de manera que quan diem la meva llengua és com si parléssim del meu cor, o, més pròpiament, del meu cervell, un òrgan que, ara com ara, és impossible de cedir i de transplantar: possessió inalienable i intransferible” Jesús Tusón a Una imatge no val més que mil paraules

“L’extensió d’una llengua es produeix per motius aliens a la llengua mateixa: no hi ha res en l’estructura de cap llengua que la predestini a empreses imperials” Jesús Tusón a Una imatge no val més que mil paraules

“[…] no hem vingut al món per patir: ni malalties, ni ignoràncies, ni arrabassades de llengua. I és per això que lluitem contra la ignorància. I també contra els robatoris lingüístics, per les mateixes raons i amb el mateix dret: el de ser humans amb dignitat i sense renunciar a  res del que ens constitueix com a membres d’una mateixa espècie, legítimament i naturalment diversificats, en un món que voldríem sense barres frontereres.” Jesús Tusón a Una imatge no val més que mil paraules

“He tingut l’enorme sort de ser pare, i també de ser professor de nens, joves i adults, i de comptar amb l’energia i la força que prové només de persones que es volen menjar el món. En tants intercanvis, sobretot amb joves, he pogut aprendre a sentir que el món pot canviar i ho ha de fer, que val la pena que ens esforcem a no permetre que segrestin la nostra esperança en un futur transformat” Carlos Aldana Mendoza a La revolució del sentiment

“En considerar de manera exagerada que la nostra principal, i gairebé única, identitat com a humans és la d’éssers racionals hem negligit l’afectivitat, l’emoció, l’espontaneïtat i altres intel·ligències” Carlos Aldana Mendoza a La revolució del sentiment

Les vicissituds històriques han volgut que en aquest canvi de segle la humanitat pugui plantejar-se la qüestió de la conservació de les diversitats biològica i lingüística de manera conjunta. La consciència de l’extinció de les espècies animals i vegetals cada vegada està més estesa i, tot i que més endarrerida i més mal entesa, va creixent també la de la desaparició de multitud de varietats lingüístiques que la nostra espècie ha anat creant al llarg de la seva existència evolutiva” Albert Bastardas i Boada a Diversitats

“…no és estrany que molts ecòlegs siguin també ecologistes. No en tenen prou amb observar des de fora. Són conscients que formen part d’allò que estudien, i per tant s’hi senten implicats. La dimensió científica i l’ètica són indestriables.” Pere Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic

“L’argument que considera que una cosa és natural és en general circular:senzillament diu que és així perquè és natural, i és natural perquè és així. El que ens vol inculcar la naturalitat és que les llengües desapareixen totes soles, sense que ningú hi faci res. Vaja, que dir que és natural que les llengües d’Austràlia desapareguin és com dir que és natural que si llences algú d’un cingle es mori.” Pere Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic

“El fet que hi hagi tantes llengües que s’han deixat o estan a punt de deixar-se de parlar no és un fenomen independent, un fet autònom. És un més dels símptomes d’un col·lapse ecològic general resultat d’unes ideologies i d’uns mètodes brutals i moralment inadmissibles” Pere Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic

“En qüestió de llengües caldria que fóssim amablement tossuts, entre altres raons perquè paguem impostos; tan clar i rodó com això. I ens els han de tornar íntegres i sense cap reserva: sanitat, educació, obres públiques, protecció del medi i , entre moltes coses més, respecte absolut a la diversitat lingüística. I mitjans, tants com calguin, perquè hem fet prèviament el dipòsit dels cabals necessaris” Jesús Tusón a Una imatge no val més que mil paraules

“Si tot el que s’aconsegueix estalviar reduint la presència de diversitat lingüística a  Europa – o a Espanya- s’ha de destinar a contribuir a un exèrcit europeu, per exemple, val més que les llengües no parin de créixer. És molt més útil socialment – i molt menys perillós per tothom- tenir un exèrcit de traductors que un de soldats.” Pere Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic

“Cal tenir present que, quan parlem de mort d’una llengua en el sentit habitual, és a dir per substitució,  estem parlant d’una de les formes d’extermini més cruels i violentes. Quan un parlant renuncia a la pròpia llengua no està renunciant tan sols a un vehicle de comunicació, ni tampoc únicament a un senyal d’identitat; està renunciant al sistema que li ha fornit una visió del món i per mitjà del qual ha estructurat aquesta mateixa visió.” Carme Junyent a Vida i mort de llengües

“L’actitud de vincular-se a altres persones o implicar-se a favor d’altres persones, o sentir-se part de l’esforç compartit amb altres éssers a favor d’altres o de tots, seria la manera més senzilla d’explicar la paraula compromís. Aquesta és la base sensible de qualsevol acció que realitzem a favor d’autèntics canvis que s’han de produir al món. Sentir a prop el que està lluny, sentir com un germà aquell que pateix, implica un sentiment que compromet” Carlos Aldana Mendoza a La revolució del sentiment

“Una opinió generalitzada entre els semiparlants de llengües en procés d’extinció és que la seva no és una llengua, opinió compartida molt sovint per parlants de llengües no estandaritzades. Per això, cal tenir molt present que la lluita contra els prejudicis lingüístics és també una lluita per l’alliberament de tantes comunitats i persones a les quals se’ls ha convençut que la seva llengua és un dialecte.” Carme Junyent a La diversitat lingüística

“Val a dir que no són precisament els lingüistes els més preocupats per l’extinció de llengües, i aquesta despreocupació probablement la podem atribuir a un dels eslògans que ha fet més fortuna entre els lingüistes del segle XX, i que no és cap altre que la frase final del Curs de Lingüística general del lingüista suís Ferdinand de Saussure La lingüística té per únic i vertader objecte la llengua considerada en ella mateixa i per ella mateixa, al qual posteriorment se’n va afegir un altre igualment destinat a tranquil·litzar les consciències dels professionals: La lingüística descriu i no prescriu.” Carme Junyent a La diversitat lingüística

“A grans trets, podríem dir que la perspectiva ecològica enfoca l’homogeneïtzació lingüística com un problema per a tota la humanitat, i per tant ens implica tots i no tan sols els membres de les comunitats lingüístiques amenaçades; al mateix temps, les llengües no són contemplades com a entitats autònomes i diferenciades, sinó com a elements indestriables i imprescindibles de l’ecosistema” Carme Junyent a La diversitat lingüística

“La desaparición de esos miles de lenguas sería una hecatombe cultural de tales dimensiones que no conviene tomársela a la ligera. Las lenguas son creaciones humanas, reveladoras de la singularidad de la especie, misteriosas y perfectas como los organismos vivos” Irene Lozano a Lenguas en guerra

NOTA: Lenguas en guerra és un llibre molt interessant i ben escrit, que exposa alguns aspectes bàsics del llenguatge de manera clara i contempla la desaparició de llengües com una desgràcia. No obstant això, conté una forta crítica a la normalització lingüística, el concepte de llengua pròpia i altres ítems UPyDers que tan bé coneixem. El fet que m’hagi agradat el llibre i admiri Irene Lozano no vol dir que no pensi que moltes de les seves argumentacions no siguin fal·laces ni s’emmascarin en un fals progrés jacobí.

“Dos són els límits que s’imposen a la llibertat lingüística: el criteri de territorialitat i la concurrència de drets. Per determinar quin serà el dret rellevant en cas de concurrència de drets, es pot examinar la mesura controvertida des de dos punts de vista: primer, en funció d’un dret fonamental principal, després des d’altres punts de vista dependents d’altres drets fonamentals, o bé, en segon lloc, analitzant la mesura amb relació a cada dret fonamental afectat.” Mercè Corretja a L’acció europea per a la protecció dels drets lingüístics.

“Una llengua no pot ser salvada cantant algunes cançons o imprimint una paraula en un segell de correus. Tampoc no pot ser salvada atorgant-li el caràcter d’oficial, o fent que s’ensenyi a les escoles. Una llengua se salva amb l’ús (sense que importi gaire el grau d’imperfecció), i quan s’introdueix o s’usa en qualsevol ocasió de la vida i en qualsevol oportunitat concebible fins que esdevingui una cosa natural i no artificial o falsa. Això vol dir, en resum, preparar-se per a un període de lluita o de vida dura. Per a la recuperació d’una llengua no existeix cap camí fàcil. ” Ellis i Mac a’Ghobhainn, citat a Veus que s’apaguen, de D. Nettle i S.Romaine.

Em vaig adonar que hi ha un lligam intens entre biodiversitat cultivada i biodiversitat cultural amb els coneixements tradicionals que comporta. Aquests coneixements, en general, es mantenen en les llengües locals, per tant, si perds la llengua, perds la informació. ”  José Esquinas, en una entrevista a la revista Agrocultura.

“Quan es perd una llengua, es perd una cultura, riquesa intel·lectual, una obra d’art. És com llençar una bomba al museu del Louvre” Ken Hale

“A  language is more than just sounds and words. It is the repository of culture, history, traditions, the entire rich texture of human life and society. Loss of a language is a serious blow not only to the community itself but to all of those who hope to understand something of the nature of human beings, their capacities and achievements, and of course a loss of particular severity to those concerned with the variety and uniformity of human languages, a core component of human higher mental faculties.” Noam Chomsky

(Una llengua és més que tan sols sons i paraules. És el repositori de cultura, història, tradicions; de tota la rica textura de la vida i societat humanes. La pèrdua d’una llengua és un gran dany no només per a la pròpia comunitat, sinó per a tots els qui esperen entendre alguna cosa de la natura dels éssers humans, les seves capacitats i fites, i evidentment una pèrdua molt seriosa per a aquells que es preocupen per la varietat i uniformitat de les llengües humanes, un component  nuclear de les altes capacitats mentals humanes)

“Like dodo birds in museums, languages may be preserved in dictionaries and books after ther are no longer spoken. But a grammar book or dictionary is but a dim reflection of the richness of a spoken tongue in its native social setting”  David Harrison a When languages die                                                                                                                                                                                 (Com els dodos als museus, les llengües es poden preservar en diccionaris i llibres després que s’hagin deixat de parlar. Però un llibre de gramàtica o un diccionari no és més que un tènue reflex de la riquesa d’una llengua parlada en el seu context natiu)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s