Per què conservar les llengües XII: Perquè la linguodiversitat es troba a l’ADN de la humanitat

Fent un esprint final, sembla que finalment puc posar punt i final al meu particular dodecàleg. Cal conservar les llengües perquè la seva diversitat es troba al cor de la humanitat.

Poques coses caracteritzen el gènere humà com la diversitat. Al llarg del seu apassionant viatge a través dels segles, la humanitat s’ha anat fragmentant en grups diversos i únics que han enriquit el conjunt. Cadascun d’aquests grups ha desenvolupat les seves tradicions, cultura i llengua, expressions genuïnes del geni humà que actuen com a altaveus de l’esperit de l’espècie i compleixen una espècie de funció ecològica (o ecolingüística). És gràcies a aquesta diversitat que la humanitat s’ha fet gran i ha arribat on és ara, i al mateix temps aquesta diversitat no ha estat un obstacle per a mantenir un esperit i valors comuns que ens agermanen com a espècie. Què seria la humanitat si aquesta no es presentés en mil formes i colors diferents? Amb infinites cultures i punts de vista? Què suposaria una humanitat uniforme? Doncs una humanitat ben poc humana. Constant. Uniforme. Grisa.

Com vaig dir ja fa unes quantes entrades:                                                                                                      “La diversitat lingüística és una manera més d’expressar les diferències que fan que els humans siguem qui som: éssers tots únics i diferents amb un ampli ventall d’opcions, matisos i recursos per expressar-nos. Per expressar uns anhels i emocions profunds que, parlem la llengua que parlem, compartim. Aquesta és la meravella de ser humans. Estar units en la diversitat. Sentir el mateix i tenir un meravellós repertori de maneres per dir-ho, amplificant amb cada llengua l’esperit de la nostra espècie.”

La humanitat és per naturalesa diversa, així com ho són els ecosistemes. De la mateixa manera que un ecosistema sense diversitat seria impensable, una humanitat linguodiversament pobra també ho seria, per molt que sembla que és on ens dirigim. És feina de tots compatibilitzar la globalització- estar tots comunicats i usar-ho per augmentar l’igualtat- amb el manteniment d’allò que ens defineix com a espècie i que no podem deixar perdre.

En resum, la diversitat lingüística és un tret definitori de la humanitat i la seva pèrdua suposaria la pèrdua de la humanitat tal i com la coneixem. Lluitar per la linguodiversitat és lluitar per tot el gènere humà.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s