Balanç del 2012 i escarment blogaire

Aquest any no faré cap balanç de la situació de la linguodiversitat ni em posaré cap propòsit per al 2013. Crec que ja he escarmentat. Però m’agradaria fer un balanç del que amb tan poca constància m’he dedicat aquest 2012: al dodecàleg de raons per preservar la diversitat lingüística. Potser us sorprendrà saber que malgrat haver escrit 12 articles i haver-hi dedicat una pila d’hores, no estic satisfet amb el meu dodecàleg. En primer lloc perquè de manera no volguda els arguments han acabat sent una còpia barata de “Contra l’imperialisme lingüístic”, a l’autor del qual, Pere Comellas, demano perdó des d’aquí, i al mateix temps dóno les gràcies. En segon lloc perquè no he sabut ponderar la importància de les diferents raons durant la seva exposició. En tercer lloc perquè no han aconseguit l’objectiu que perseguien: ser exposicions clares d’arguments (ben al contrari, sovint són un garbuix de pensaments desendreçats i de difícil comprensió). I en quart lloc perquè després de rellegir-los no m’acaba de convèncer el que diuen ni com ho diuen. No em semblen prou suggerents ni convincents. Però només que a algun dels que per algun motiu heu arribat fins aquí us hagin estat útils, interessants o entenedors, em conformo. Perquè el meu objectiu no és altre que contribuir a formar un “exèrcit” de defensors de la diversitat lingüística. Així que sou vosaltres els qui heu de jutjar 😉

Recapitulant aquest 2012, cal preservar les llengües…

1. Perquè completen el nostre coneixement de la genealogia lingüística

2. Perquè aporten coneixement científic

3. Perquè la diversitat ens enriqueix

4. Perquè sí

5. Perquè els processos de pèrdua de llengua van associats a processos traumàtics.

6. Perquè formen part dels paisatges culturals de la terra

7. Perquè les llengües són poesia

8. Perquè són un bé cultural

9. Per no perdre diversitat de pensament

10. Perquè és un dret dels seus parlants

11. Perquè ho sento així

12. Perquè la linguodiversitat es troba a l’ADN de la humanitat

Per últim i per acabar amb la meva odiosa dinàmica de plagi, us mostraré fragments seleccionats del final de Contra l’imperialisme lingüístic, on es citen molts dels arguments que maldestrement us he exposat, i de manera jerarquitzada com m’agradaria haver fet:

“Encara que la unificació lingüística de la humanitat fos una gran fita, si els procediments per arribar-hi són la destrucció sistemàtica d’ecosistemes, el robatori, la deportació, l’assassinat, la humiliació, la repressió etc.-com ho han estat sovint fins ara mateix- des d’una perspectiva humanista la finalitat perd tota legitimitat […]. Més enllà de tots els arguments exposats, del valor patrimonial, el paper ecològic de les llengües,  les virtuts estètiques de les seves peculiaritats, els coneixements que contenen o la necessitat de mantenir alternatives de pensament vives- que són aspectes que afecten tota la humanitat en conjunt -, sempre hi haurà el dret de qualsevol comunitat a permetre que els seus descendents s’entenguin amb els seus avantpassats. […] Tothom té dret a fer servir la pròpia llengua, a mantenir-la viva, a enriquir-la, a adaptar-la als canvis del món, i a transmetre-la. O si no, no hi té dret ningú, i llavors busquem una solució racional i passem-nos tots a una llengua artificial, n’hi ha dotzenes. però primer hauríem d’estar ben segurs que això no seria la fi de la humanitat tal com la coneixem.”

Bon Nadal i bona entrada al 2013 😉

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s