Per què conservar les llengües XI: Perquè ho sento així

“En considerar de manera exagerada que la nostra principal, i gairebé única, identitat com a humans és la d’éssers racionals hem negligit l’afectivitat, l’emoció, l’espontaneïtat i altres intel·ligències” Carlos Aldana Mendoza a La revolució del sentiment

No tot es pot reduir a nombres, a lògica formal, a càlculs senzills o a arguments simples. La raó no arriba a tot arreu, i encara que és necessària, segueix a les passions i no les precedeix. Sovint tenim una opinió sobre un assumpte abans i tot d’haver-hi reflexionat profundament. Els sentiments, esclar, no són suficients, i per això necessitem l’assistència del pensament racional. Sovint les emocions ens dicten les opinions, i després cerquem arguments racionals per a justificar aquestes opinions que ens ha dictat el cor o bé per descartar-les (com molt bé explica Irene Lozano a Lenguas en conflicto). I no em sembla negatiu, ja que no podem pretendre que la racionalitat guïi absolutament tots els pensaments ni sigui l’única font de “veritat”.

Vol dir això que tots els arguments que he donat fins ara poden anar de pet a les escombraries? Tampoc. No negaré que si tinc la convicció que hem de preservar la linguodiversitat és perquè una espècie d’instint o sentiment m’hi impulsa, i que els arguments racionals vénen després. Però part d’aquests arguments serveixen per traduir el meu sentiment particular en raons que puguin ser enteses per als altres, si bé mai no podran explicar la totalitat de les meves raons.

Aquest argument pot ser un argument a favor de la linguodiversitat o bé tot el contrari. Segur que molts dels qui advoquen per una llengua única també es basen en part en sentiments. Així doncs, aquest argument sentimental (com un argument anterior) no és útil de cara als altres ni per convèncer a ningú, però és sens dubte un dels arguments que més força tenen dins nostre.

En el meu cas, quan penso en la meva pròpia llengua i el que em desperta, quan sento altres llengües tan diferents i m’adono de la diversitat existent, quan penso en els qui van habitar la terra abans que nosaltres, quan penso en una humanitat unida en la diversitat és quan percebo més profundament que hem de fer-hi alguna cosa. És sentimental, sí, és una barreja d’imatges i sons, d’idees i paraules, però que tenen més força que un argument racional ben estructurat.  Passant els filtres racionals més bàsics, aquells que de vegades ens fan descartar idees sorgides dels sentiments, no veig cap motiu per no seguir creient el mateix, i és llavors quan intento carregar-me de raons per aconseguir convèncer, per aconseguir que el que sento esdevingui realitat.  La raó és important. I hem d’evitar la visceralitat. Però amagar que els sentiments determinen part dels pensament no ens fa cap bé.

En resum, si bé cerquem molts arguments per donar solidesa a la defensa de la linguodiversitat, una part d’aquesta defensa mai no podrà ser del tot expressada en forma d’arguments racionals, ja que sorgeix dels sentiments, que, com defensava Hume, també poden ser font de moral.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s