Per què conservar les llengües VIII: Perquè són un bé cultural

Els humans han caminat molts senders i recorregut llargues distàncies. I durant aquest viatge han anat deixant marques que avui en dia conservem com a fites admirables. Podem dir que, en general, la nostra societat té un gran respecte pel llegat cultural i històric que ens ha arribat en multitud de  formes diverses. Construïm museus, maldem per conservar els monuments històrics, i considerem una atrocitat la destrucció del patrimoni cultural. D’acord: les llengües no són elements físics “petrificables”, i tampoc no les podem conservar com qui conserva una estàtua bizantina (com pensen alguns lingüistes, que creuen que documentant les llengües n’hi ha prou). Però formen part del nostre patrimoni cultural, són un llegat històric, una construcció del geni humà modelada al llarg dels segles, i per tant també són un bé cultural, tan digne de ser conservat com qualsevol altre. En una entrevista l’any 2001, el lingüista Ken Hale va dir que “Quan es perd una llengua, es perd una cultura, riquesa intel·lectual, una obra d’art. És com llençar una bomba al museu del Louvre”.

La destrucció del museu de Bagdad va ser una catàstrofe cultural.                                                           La desaparició de llengües, també ho és

Efectivament, la pèrdua d’una llengua és una catàstrofe cultural. Perquè es perden molt més que paraules.  Recentment, Noam Chomsky, parlant sobre el cas de revitalització del  wôpanâak (un cas molt interessant sobre el qual podeu llegir aquí) també va fer referència a aquest caràcter de bé cultural que tenen les llengües (relacionant-ho també amb la pèrdua de coneixement de la llengua mateixa, sobre la qual vaig parlar-vos fa un temps):

Una llengua és més que tan sols sons i paraules. És el repositori de cultura, història, tradicions; de tota la rica textura de la vida i societat humanes. La pèrdua d’una llengua és un gran dany no només per a la pròpia comunitat, sinó per a tots els qui esperen entendre alguna cosa de la natura dels éssers humans, les seves capacitats i fites, i evidentment una pèrdua molt seriosa per a aquells que es preocupen per la varietat i uniformitat de les llengües humanes, un component  nuclear de les altes capacitats mentals humanes.

També el mateix Chomsky, com cita Pere Comellas a “Contra l’imperialisme lingüístic”, en ser preguntat per què creia valia la pena protegir les llengües, va respondre:

Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seva destrucció per les inundacions. Representa una gran fita de la creativitat humana i cal preservar-la. Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural. No fa falta argumentar per què cal protegir-les… Tothom es va disgustar quan el museu de Bagdad va ser destruït. Per què? Perquè és un dipòsit de la gran riquesa de la civilització humana. I cadascuna  de les llengües d’Austràlia central és el mateix.

La situació és crítica. Es calcula que en aquest segle podrien desaparèixer més de la meitat de les llengües avui existents. Es tracta, probablement, de la catàstrofe cultural més gran de la història, però sorprenentment el ressò i consciència sobre la causa són mínims, i atreuen molt poc interès per part dels mitjans. Són més o menys freqüents les notícies sobre la protecció de la natura, sobre les llistes de patrimoni de la humanitat de la Unesco, sobre la preservació dels béns culturals. I això és fantàstic. Però en canvi mai no ens parlen de la desaparició de les llengües arreu del món. De la llengua que de mitjana desapareix cada 14 dies, un ritme esbalaïdor. I això és preocupant.

Sempre m’ha entristit saber que un lloc patrimoni de la humanitat es troba en perill o és destruït (recentment les construccions de Timbuktu i el mercat d’Alep). L’UNESCO diposa d’una llista de patrimoni en perill que n’ inclou fins a 38. I això ens ha d’amoïnar. Però no podem oblidar  l’atles que també elabora l’UNESCO de llengües en perill. És senzillament esfereïdor.

Mapa de les llengües del món en perill (blanc=vulnerable, negre=desapareguda)

En resum, les llengües constitueixen un valuosíssim bé cultural: cada llengua és un tresor, i la seva pèrdua una hecatombe. Així com lluitem per preservar el nostre patrimoni cultural o natural, és hora de prendre consciència d’un llegat que avui es troba en perill com cap altre: el patrimoni lingüístic de la humanitat, que s’esvaneix, lent i silenciós, sense aturador.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s