Per què conservar les llengües VII: Perquè “les llengües són poesia”

“És senzillament cert que les llengües-en un sentit general- incorporen la saviesa intel·lectual de la gent que les fa servir. Una llengua i les produccions intel·lectuals dels seus parlants sovint són, de fet, inseparables. Determinades formes d’art verbal -versos, cançons, recitats- depenen decisivament de les propietats morfològiques, fonològiques i fins i tot sintàctiques de la llengua en què es componen”

Hale, citat per Comellas a Contra l’imperialisme lingüístic

L’argument que us exposo avui es basa en una vessant de la llengua que sovint és considerada secundària: la vessant estètica. Una llengua té moltes funcions, i encara que hi ha qui la simplifica dient que senzillament serveix per a l’intercanvi d’informació, no podem oblidar que també usem la llengua amb finalitats artístiques: per escriure poemes, versos o obres de teatre. Moltes d’aquestes “creacions lingüístiques” depenen en gran mesura de les característiques de la llengua. D’aquelles paraules tan precises i intraduïbles que té tota llengua, dels sons que, combinats, produeixen efectes bells o simplements divertits, o d’aquelles paraules que, combinant-les com cal, ens arriben ben endins.

Aquest és un terreny fangós, certament, ja que de sempre s’ha titllat algunes llengües de lletges o desagradables (l’alemany o el gal·lès, per exemple). Això té força a veure amb els estereotips i el desconeixement, i el fet que digui que les llengües tenen una vessant estètica no vol dir que hi hagi llengües maques i lletges. Encara que, esclar, cadascú té els seus gustos, i a cadascú li dirà alguna cosa la sonoritat d’alguna llengua!  Però al que em refereixo és que dins de cada llengua hi ha un ventall propi i irrepetible que fa possible un art que no podrà existir en cap altra llengua. És a dir, que la pèrdua de llengües és també la pèrdua de possibilitats artístiques.

Per cert, per als qui pensen que el gal·lès és “una llengua lletja i ruda”, els recomano que escoltin això, a veure si ho segueixen creient (a mi les llengües celtes “em diuen tant”!)

Penseu ara en la literatura, en la poesia, en les cançons. No us sembla evident que una part de la seva força, de la seva bellesa, de la seva veritat, rau en la forma, en els girs, en els sons i les síl·labes? No heu tingut mai la sensació que una cosa, dita de manera especial, és més certa? Qui més qui menys se sap algun poema de memòria. Tothom té algun poema preferit, que duu ben endins. I que no seria el mateix en una altra llengua. En el meu cas, sóc especialment aficionat a JV Foix. I no m’imagino els seus poemes escrits en zulú. De la mateixa manera que  un poema en zulú no podria ser escrit en català. I avui no m’oblidaré de les llengües de les que sempre m’he oblidat en aquest blog: les llengües de signes. Per molt que molta gent no ho sàpiga, no es tracta de succesions de signes aïllats i rudimentaris, sinó de llengües complexes com les altres. Òbviament, la vessant estètica d’aquestes llengües no es basa en els sons, sinó en l’expressió corporal. Per entendre-ho millor us recomano veure aquest fantàstic videoclip basc.

M’acomiado amb una cançó xhosa cantada per la gran Miriam Makeba, “Mama Africa”, on els clics (sons especials que tenen algunes llengües africanes) es repeteixen al llarg de la lletra, produint uns efectes espectaculars (per als parlants de llengües sense clics, com a mínim). Conservar les llengües, és també conservar elements tan bells com aquests curiosos sons consonàntics.

En definitiva,  les llengües ens permeten fer art: un art difícilment transvasable d’un idioma a l’altre. Cada llengua perduda són possiblitats perdudes, és art i bellesa que se’ns escaparà. Per sempre.

PS: Avui hi ha més videos que lletra… però tinc el cap d’any trepitjant-me els talons i aquests videos em semblen especialment explicatius 😉

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s