Per què conservar les llengües VI: Perquè formen part dels paisatges culturals de la Terra

Torno de nou després de molt de temps i de moltes experiències noves.  I és una d’aquestes experiències la que em porta escriure l’article d’avui: un viatge extraordinari en tren a través dels Balcans. Un interrail guanyat en un concurs de relats de viatge m’ha permès viure aquesta aventura tan plena de contrastos. Un viatge que, sinuós i eclèctic, m’ha dut a llocs tan diferents com la gran ciutat europea de Budapest, un poble rural de Romania, el bazar de Skopje, el llac Ohrid, el meu estimat Belgrad i molts altres racons del planeta. I, el que és més important, m’ha dut a conèixer tot tipus de gent i també a retrobar-me amb vells amics. Un vigilant de seguretat de Sèrbia, un xilè que parlava català a Skopje, venedors albanesos del bazar, entranyables pagesos romanesos, músics de carrer búlgars, una cambrera hongaresa o grecs que t’ajuden a creuar la frontera. Perquè d’això es tracta la vida: de sempre descobrir i sempre conèixer coses noves.

“Plamen l’escura-xemeneies”

I com podeu imaginar-vos ha estat un gran plaer poder descobrir la fesomia dels Balcans: no només les seves muntanyes i llacs,  els grans monuments i les agradables ciutats, sinó també  la seva gent,  la seva música, el dia a dia, la fressa de les ciutats, els anhels, el batec dels països, les tertúlies de bar, els milions de paraules giravoltant a l’aire.  I en aquesta gran olla on gent, llocs, sons, olors, vivències i sentiments es barregen donant lloc a un quadre viu que és diferent per a cada persona, les llengües hi tenen el seu lloc.  Perquè formen part de les particularitats de cada punt del món. I també formen part de les meves vivències els meus esforços per aprendre serbi, el meu regateig en serbi a Macedònia, els riures de la gent del poble quan em sentia intentar parlar romanès, la meva conversa amb una cambrera hongaresa amb la qual no compartia cap llengua a banda de la llengua universal de l’enteniment humà. Podreu dir que això és perquè sóc un apassionat (fins a extrems que freguen el friquisme) de les llengües. Però molts viatgers que arriben a Sèrbia es diverteixen intentant desxifrar l’alfabet ciríl·lic i al·lucinen en sentir paraules sense vocals (trg, smrt, krv, prst…). I si et toca ajudar a la collita del blat de moro a Romania, maldaràs per esbrinar què volen dir les paraules que els pagesos no paren de repetir com cucuruz (blat de moro, és clar). I qui es vulgui moure per Budapest no podrà passar per alt les peculiaritats de l’hongarès en sentir els anuncis de les estacions del metro. Potser fins i tot pensarà que es tracta d’un idioma extraterrestre. I qui visiti  Skopje es fixarà que hi conviuen tres llengües. Que a l’estació de tren tot són cartells en macedoni i que als carrers del mercat es succeeixen plaques en macedoni, en albanès i en turc. Les llengües també formen part de viatjar, les llengües també formen part del descobriment personal del món.

“La cules de cucuruz în Urca”

Com ja he dit en nombroses ocasions, la globalització aporta coses bones i coses dolentes (si em permeteu aquest infantil maniqueisme de bo/dolent, blanc/negre). Però el fet que ens aporti moltes coses positives no ens ha de fer perdre de vista què hem de vigilar: que no s’endugui el més important. Que es puguin conservar les particularitats culturals (i això, és clar, inclou també les lingüístiques) de cada racó de la Terra. Perquè per seguir descobrint cada dia i per poder sempre endinsar-nos en noves cultures ens cal conservar la diversitat, és obvi.  I és això el que intento dir. Que viatjar i descobrir ens omple, i per no perdre’ns res, cal  aturar la uniformització lingüística, tan simple com això.

“Пут у непознато, put u nepoznato, cap a l’inconegut”

PS: Avui no m’estenc gaire, entre altres coses perquè crec que aquest argument és dels més fàcilment comprensibles. Això sí, algun dia m’agradaria parlar-vos més a fons dels Balcans (se’n va doncs, a la llista interminable d’entrades pendents). Estem al mes 11 de 12 i vaig per l’argument 6 de 12. Ho sé. Què hi farem, sóc així. Però persisteix la meva ferma intenció de complir el propòsit! Queda dit.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s