Per què conservar les llengües IV: Perquè sí. Vull dir, per què no?

Fantàstic, vaig 3 mesos endarrerit. M’he saltat els motius del març, el maig, i el juny, però tranquils que ara que les dolces vacances són aquí, tindré temps per posar-me al dia!

Abans de començar amb la raó d’avui, m’agradaria afegir un text amb el qual he topat per internet i que complementa el que vaig escriure al segon motiu per conservar llengües. És una part de l’entrevista a un expert en biodiversitat (que podeu llegir aquí) en la qual parla de la relació entre llengües i coneixement.

La seva feina a la FAO l’ha portat per tot el món. Què n’ha après de les comunitats camperoles més lligades a la terra? 
Em vaig adonar que hi ha un lligam intens entre biodiversitat cultivada i biodiversitat cultural amb els coneixements tradicionals que comporta. Aquests coneixements, en general, es mantenen en les llengües locals, per tant, si perds la llengua, perds la informació. Per exemple, un grup d’experts occidentals va avaluar diferents varietats de melca recollides en un banc de germoplasma etíop. Com que els estudiosos no entenien ni els símbols ni l’idioma amhàric amb què estaven etiquetades les llavors, van substituir els noms per números. Després dels estudis, van tornar a Etiòpia i van oferir els resultats al banc donant. De totes les varietats, dues d’elles destacaven en propietats per sobre les altres. La persona responsable del banc els va agrair l’esforç però se’l podien haver estalviat perquè el nom de les varietats en amhàric ja significava que eren les millors: “per què volem el blat?” i “més bo que la llet i la mel”. 

És una entrevista molt interessant, i en el qual podem trobar força paral·lelismes entre biodiversitat i linguodiversitat, començant pel títol “Conservar la biodiversitat és car, però no fer-ho encara ho és més” que és del tot aplicable a la linguodiversitat.

També abans de començar a argumentar, us vull explicar el meu descobriment de la pàgina http://www.endangeredlanguages.com, que trobo excepcional i molt interessant, i que sens dubte us recomano.

Molt bé, doncs un cop fet tot això ja puc procedir amb el quart motiu, probablement el més complicat d’explicar, el més estrany i el més difícil d’entendre (precisament perquè no cal entendre’l, o potser perquè al meu cap té sentit però per la resta de la humanitat no).

Vull conservar les llengües perquè sí, perquè ho crec, i perquè em surt d’allà mateix. Cadascú és lliure de defensar el que vulgui sempre i quan, és clar, es mantingui el respecte envers els altres i les seves opinions. I un impuls elèctric dins el cervell em diu que he de defensar les llengües, un corrent subterrani i intangible d’idees en aiguabarreig m’hi duu incansablement. Tenint en compte que defensar la conservació de la linguodiversitat no atempta contra ningú, doncs la defenso, tan senzill com això. Aquest no és un argument, llavors, per a convèncer a ningú,  ni per donar més solidesa al que defenso. És només el punt inicial de tot plegat, és una autoafirmació que explica part de l’activisme. És aquesta sensació que malgrat tots els arguments racionals o sentimentals, aquest “perquè sí” és suficient, com un semàfor interior en verd permanent. Així que en realitat defenso les llengües perquè sí, i després intento argumentar-ho als altres amb la resta de motius. 

Imatge

De vegades s’arriba a un moment de saturació amb arguments i contraarguments, un excés de racionalització d’altra banda necessària per entendre’ns. Quan ens adonem que intentem posar molta raó a una vida en general absurda, és quan retornem al perquè sí. I si això ens passa molt de tant en tant (com em passa a mi) tal vegada tindrem la sort de no ser presos per bojos o radicals. Però cal entendre que aquest perquè sí no serveix de cara als altres sinó sols per a nosaltres mateixos, quan ens veiem massa desgastats per l’argumentació sense fi.

Aquest perquè sí porta implícit un per què no? Ara ja hem dit que de vegades volem salvar les llengües perquè sí, i que aquest argument serveix per a nosaltres. Però també podem fer el contrari i preguntar-nos per què no? Perquè costa diners i dificulta la comunicació? Home, doncs tot costa diners, també la destrucció de la linguodiversitat. I si bé és veritat que l’existència de diferents llengües dificulta la comunicació (però no l’impossibilita, per alguna cosa existeixen els traductors), no és el més limitant: superar les barreres del llenguatge és relativament fàcil, el que és difícil és superar les barreres entre diferents idees i concepcions. Això és simplificar els arguments en contra de la linguodiversitat, que són més rics i variats. El que vull dir simplement, és que no hi ha cap argument prou gran com per fer-me decantar pel no, ni per fer-me creure que el que defenso és il·lícit o fins i tot cruel (com volen fer-nos creure alguns que ens diuen que “condemnem als parlants a les seves pobres llengües minoritàries de segona”). Així que aquest per què no ens aplana el camí, ens indica que no hi ha cap obstacle insalvable. 

Primer, el per què no ens mostra un camí legítim, i després el perquè sí ens convida a recórrer-lo. A recórrer un camí ple d’erms i ple de muntanyes, que només amb determinació es pot seguir. Un camí que ens intenten barrar, que és sinuós i que no té destí final.

Imatge

Sóc conscient que aquest pot semblar un argument estúpid, adolescent, inútil o radical. Fa un temps vaig sentir algú usant-lo i ho vaig pensar. Però després de donar-hi voltes li vaig trobar sentit i va adquirir solidesa al meu cap. I espero que vosaltres també l’entengueu i no em prengueu per boig. Però també, és evident, teniu el dret de pensar que és estúpid, i de pensar-ho perquè sí.

Fins la propera entrada, que crec que serà ben aviat. Per què no hauria de ser-ho?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s