Per què conservar les llengües I: Perquè completen el nostre coneixement de la genealogia lingüística

Sembla que de moment començo l’any complint els meus propòsits. I ho faig amb el primer motiu dels 12 que vindran. Hem de conservar les llengües perquè completen el nostre coneixement de la genealogia lingüística, i del fet lingüístic mateix; és a dir, perquè ens permeten saber més sobre nosaltres mateixos.

Però, com punyetes ens ajuden les llengües, a descobrir qui som i d’on venim? És que els seus mots ens parlen, com ecos del passat? Doncs bé, més o menys.  Els hem d’escoltar molt atentament. La genealogia lingüística és una branca complexa i imprecisa del coneixement: establir parentesc entre llengües que es van separar fa milers d’anys no sembla, de bell antuvi, una tasca gens fàcil. Per adonar-se que l’italià i el català provenen de la mateixa llengua no cal ser un geni. Però veure que l’italià i el català provenen al seu torn de la mateixa llengua que l’albanès (el proto-indoeuropeu) ja no és tan evident. I ho és menys en altres llengües sobre les quals els lingüistes encara discuteixen. Les connexions distants són molt difícils de traçar, més si tenim en compte que el contacte entre diferents llengües provoca transferències que ens confonen. I, és també per força més complicat si ens manquen peces del trencaclosques, és a dir, si les llengües van desapareixent, complicant-nos la feina. I aquí és on volia arribar. Conservar les llengües vol dir conservar peces d’un intricat puzzle que hem de resoldre.

Algú pot pensar que la lingüística històrica és un camp avorrit, tediós, complex, incert. Però a mi em sembla tant emocionant! Traçar la història dels humans a través de les seves llengües, poder observar els canvis i moviments en les poblacions, el contacte entre elles! Simplement apassionant. I encara més apassionant resulta poder-ho entrellaçar tot plegat amb la genètica, amb la història, amb la política! La genealogia lingüística no serveix només perquè els lingüistes puguin dormir tranquil·lets tenint els seus objectes d’estudi ben endreçats, sinó que ens complementa molts altres coneixements, i ens aporta molta informació que transcendeix la llengua mateixa. Útil? en el sentit més convencional del terme probablement no. És d’aquells coneixements que s’emmarca en la fascinant passió de l’home per saber, per descobrir, per conèixer i, sobretot, per conèixer-se. Així que potser no és útil. I què?

Resulta molt interessant també establir connexions entre l’evolució de les llengües i l’evolució dels éssers vius. Els processos d’especiació i d’aparició de noves llengües són semblants. Un grup original se separa (hi ha una part de la població que migra, o s’estableixen diferents poblacions), i l’aïllament comporta una evolució separada que acaba donant lloc a diverses llengües, diverses espècies, diversos dialectes, diverses races… en definitiva, la separació i l’aïllament acaben comportant noves varietats. Una llengua i un ésser viu són radicalment diferents i en canvi, per aquestes coses de la vida, podem trobar molts paral·lelismes. Això sí, cal dir-ho, hi ha una diferència fonamental ineludible: la selecció natural que obra en els éssers vius i que no trobem en les llengües. Si bé és cert que les llengües fins a cert punt s’adapten al seu entorn, aquesta adaptació és molt diferent i consisteix en bastir la llengua de les paraules i estructures que li calen en l’entorn en què es fa servir, però en cap cas hi ha una “selecció natural”. Segur que durant els moviments dels “proto-finoúgrics”, les poblacions que van arribar a la zona de l’actual Finlàndia devien necessitar més paraules relacionades amb el gel que no pas els que es trobaven a l’actual Hongria. Però no hi ha res en la paraula finesa silmä (ull) que la faci més vàlida que la hongaresa szem (ni molt menys, no cal dir-ho, que millori l’èxit reproductiu del qui la utilitza).

També trobem semblances en els problemes que enfronten la biologia evolutiva i la taxonomia amb els que enfronta la genealogia lingüística. Com organitzem les diferents espècies/llengües? Què és raça/dialecte o espècie/llengua? Hi ha un únic origen dels éssers vius/una sola llengua primigènia? Com es va originar la vida/el llenguatge?

Encara més, en l’evolució no només trobem una transferència vertical de gens (de progenitors a descendència), igual que en les llengües no només hi ha una evolució “vertical”. També hi ha una transferència lateral, això és, la transferència de gens entre diferents espècies, que ha confós els genetistes així com el contacte entre llengües ho ha fet amb els lingüistes.

I més enllà de totes les concordances curioses, la genètica i la genealogia lingüística es poden ajudar l’una a l’altra, tot complementant-se. Mirant les semblances entre llengües podem traçar aproximadament el recorregut dels pobles i els contactes. I fixant-nos en els gens podem fer el mateix. Des de fa uns anys, el projecte “Genographic” ens està aportant molta informació sobre el moviments dels humans al llarg de la història, mitjançant l’anàlisi del cromosoma Y (que només es transmet de pares a fills) i del DNA mitocondrial (que es transmet de la mare a la descendència) de persones d’arreu del món: a partir del “patrimoni genètic” que ens ha arribat tirem enrere en el temps, i fem el mateix amb el patrimoni lingüístic. És per això (i per moltes altres coses) que ens interessa conservar aquest patrimoni.

I fins aquí la genealogia. Però no és tot. Una altra de les coses que ens interessen, també derivada del nostre “amor pel coneixement” és saber més sobre la llengua en general. És indubtable que la llengua és un dels elements més fonamentals i definitius dels éssers humans. Però parem-nos un moment a pensar. Què és exactament la llengua? Quina és la seva base? Com funciona una llengua? Existeix una gramàtica universal? Això és el que s’han preguntat molts pensadors al llarg de la història. I la diversitat lingüística suposa un gran ventall d’estructures: hi trobem representades moltes possibilitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques etc. A partir d’aquest repertori, si tenim sort, podrem arribar entendre millor el llenguatge. Però difícilment podrem fer-ho si anem apagant les llums que ens il·luminen un camí ja de per sí força fosc. A Contra l’imperialisme lingüístic, Comellas cita un fragment de Hale que resumeix força bé el que estic intentant explicar:

“Per apreciar el cost [de la pèrdua de la diversitat] per a la ciència lingüística, només cal imaginar-se dos móns, un en què l’anglès és l’única llengua i un altre que gaudeix d’una diversitat lingüística en una escala semblant a la que en aquests moments tenim en perill. El primer món ens deixaria en la ignorància no només pel què fa a la variabilitat en els trets observables de l’estructura de les expressions lingüístiques – com ara l’ordre dels mots, el repertori de consonants i vocals, la concordança morfològica, els casos etc.- sinó també pel que fa a aspectes que són l’autèntic nucli de l’ordre del dia de la lingüística: la determinació de les propietats universals i invariables de la capacitat lingüística humana. Qualsevol llengua, ho hem d’admetre, ens diu molt sobre aquesta capacitat, és a dir, sobre la capacitat que anomenem “gramàtica universal”. Tanmateix, aspectes clau de la gramàtica universal se’ns escaparan inevitablement si no en podem comparar diferents realitzacions.”

Hem de salvar les llengües: només així tindrem les peces que ens calen per conèixer els camins, secrets i contactes dels nostres avantpassats. Només tenint molts enfocaments sobre un mateix concepte, podrem bastir un concepte universal. Un concepte tan important i explicatiu de la humanitat com és el fabulós do de la parla.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s