Intent de balanç linguodivers del 2011 i bons propòsits per al 2012

En un any succeeixen moltes coses. Bones i dolentes. Avenços, passos enrere, noves idees, maltempsades, estratègies, retrocessos, consolidacions i desfetes. Abans de cloure aquest any i davant l’expectativa maia d’una fi imminent del nostre món, que m’impedeix ajornar-ho, voldria fer un balanç d’aquest any.

Fer balanços d’alguns temes és relativament fàcil: de l’estat del medi ambient segur que podem trobar quatre o cinc fites o dades que resumeixin eficientment la trajectòria de l’assumpte, a nivell econòmic potser amb dir que tot segueix anant malament ja n’hi hauria prou, a nivell polític podem trobar 20 esdeveniments que hagin marcat aquest any etc. Però a nivell de linguodiversitat és molt difícil fer un balanç. Ho és perquè existeixen unes 6000 llengües (baixant), cadascuna de les quals té la seva situació particular. Ho és també perquè les llengües i el seu ús són força difusos i es fa difícil descriure’n trajectòries. Però ho és, sobretot, perquè de l’abassegadora majoria d’aquestes llengües no ens n’arriba informació.

I com que és evident que no puc fer balanç de la trajectòria difusa de 6000 elements dels quals tinc poca informació, he decidit que no faré un balanç “clàssic”. Em limitaré a exposar unes poques notícies relacionades amb llengües minoritàries i minoritzades, projectes que s’hagin engegat o ampliat etc. És evident que no serà ni representatiu ni útil, però és a partir de les petites coses que es conforma el tot. I sí, ja sé que això són faves comptades: per molt que sorgeixin algunes iniciatives de  revitalització, les llengües continuen desapareixent, i les més petites perden parlants sense parar. Però com que crec que no té cap sentit caure en un pou de desesperació, faré predominar les notícies positives perquè així, dibuixant un somriure als nostres rostres, ens donin força per començar un 2012 amb energia: energia per salvar el tresor lingüístic de la humanitat.

No cal dir-ho, les vostres suggerències seran benvingudes. Si creieu que falta alguna notícia important no tingueu cap dubte en comentar-m’ho.

-Durant el 2011, Cultural Survival ha continuat amb els seus esforços per salvar llengües amenaçades dels Estats Units. Del 2008 al 2011 han aconseguit 1 milió de dòlars gràcies als quals han creat escoles en llengües indígenes, han format mestres, creat materials etc. (més informació aquí).  El Yuchi, l’Arapaho, el Sauk i el Wopanaak eren llengües que pràcticament donàvem per extingides. I ara creix una nova generació que les parla.

-Aquest any l’institut d’estudis occitans ha seguit atorgant les etiquetes “òc per l’occitan” que reconeixen establiments, associacions o municipis que són respectuosos amb l’occità. Les escoles “calandreta” han seguit formant una nova generació de parlants d’occità.

-De manera semblant, l’ Ofis ar Brezhoneg segueix sumant firmes a Ya d’ar Brezhoneg, una iniciativa per la protecció del bretó.

-El 2011 ha vist néixer Arredol, un diari online en aragonès, que neix amb la voluntat d’augmentar la presència d’aquesta llengua a la xarxa, i contribuir a la seva normalització.

-També hem vist aparèixer a la xarxa indigenous tweets i indigenous blogs, que fan la brillant tasca de recollir piulades i entrades (o tweets i posts) en llengües minoritàries (o minoritzades), ajudant-nos a detectar la presència d’aquestes llengües a internet. El seu responsable, Kevin Scannell, també ens explica els avenços que va fent, recull testimonis de parlants de llengües minoritàries que intenten revitalitzar-les i ens parla de com conservar les llengües gràcies a internet. Tot plegat molt estimulant.

-Pel que fa a l’asturià, a la pàgina de notícies en asturià asturies.com hi trobem moltes notícies relacionades amb la llengua, algunes de bones i algunes de dolentes. Per exemple que l’any 2011 es va presentar la primera tesi doctoral en asturià, gràcies a un canvi en el reglament de la universitat d’Uviéu.

-Malauradament, també hem vist conculcacions de drets lingüístics, com la prohibició de parlar guaraní a una presó argentina

-La llei d’immersió lingüística i la llei de l’aranès han estat posades en dubte.  Atacs contra el català i l’occità.

-Moviments a Bangladesh per conservar les seves llengües indígenes (més info aquí)

A banda dels balanços, també es sol fer per aquesta època de l’any una llista de bons propòsits. Jo, què voleu que us digui, no en sóc gaire aficionat, principalment per la meva manca de força de voluntat que m’impedeix sempre acomplir els meus propòsits. Així que en comptes de fer una llarga llista de propòsits només en faré 1 relacionat amb el blog: durant l’any 2012 cada mes donaré un motiu per la conservació de llengües, exposant-vos així el meu “dodecàleg”. Us avanço a mode d’esborrany aquestes raons, però em reservo el dret de modificar-les, i de canviar-ne l’ordre d’exposició.

Hem de conservar la diversitat lingüística…

1.  Perquè els processos de pèrdua de llengües van associats a processos traumàtics (autoodi, repressió etc.)

2. Perquè la diversitat ens enriqueix

3. Perquè aporten coneixement científic (les llengües vehiculen coneixement de l’entorn on es parlen i ens aporten molts coneixements de botànica, farmàcia etc.)

4. Perquè amb cada llengua que mor, mor una manera de veure el món (segons la hipòtesi de Sapir-Whorf, la llengua que hom parla, afecta la manera de pensar sobre l’entorn)

5. Perquè completen el coneixement de la genealogia lingüística

6. Perquè salvar la pròpia llengua és un dret dels seus parlants: ningú no s’ha de sentir obligat a oblidar la seva llengua

7. Perquè ho sento així. Sense emocions no valen bones raons; hi ha quelcom de la conservació de llengües que transcendeix els arguments racionals. Defenso, com Hume, que la moral també pot ser basada fins a un cert punt en els sentiments. Això és un argument sentimental: m’agraden les llengües i sento que s’han de salvar

8. Perquè les llengües són també un bé cultural, tan digne de conservar com les obres d’art.

9. Perquè una de les meravelles d’aquest món és poder-lo descobrir, poder-ne descobrir els racons amb les seves particularitats paisatgístiques, culturals… i també lingüístiques.

10. Perquè, com diu Pere Comellas, les llengües són poesia. Això és un argument estètic. “La pèrdua d’una llengua suposa la pèrdua d’unes possibilitats expressives que determinada comunitat s’inventa gràcies a les particulars característiques d’aquella llengua, i que poden ser úniques, irrepetibles

11. Perquè la linguodiversitat es troba a l’ADN de la humanitat

12. Perquè sí. Vull dir, per què no?

No tots els arguments tenen, per descomptat el mateix valor: la meva convicció ve d’una ponderació de tots aquests arguments constituint una visió general i (espero que) coherent.   Precisament sovint el que trobo a faltar quan llegeixo motius per salvar les llengües és una manca de jerarquització d’aquests motius. Jo ja entenc que pels lingüistes és molt important conservar les llengües per poder traçar una genealogia lingüística, però crec que seria forassenyat situar aquest motiu per sobre dels drets dels parlants!

De nou, si creieu que falta algun argument al dodecàleg, no dubteu en comentar-m’ho. Així doncs, havent escrit el darrer post de l’any m’acomiado desitjant-vos un 2012 ple de força, d’energia i de convicció contra l’imperialisme lingüístic!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s