Bones notícies per a l’amazic

Els vents de canvi estan sacsejant gran part del planeta, ja sigui en forma de revolucions que destronen els que fins llavors estaven al poder (com seria el cas de Tunísia o Egipte), ja sigui en forma de reformes dels que temen la revolució que acabaria amb ells (com el Marroc), ja sigui en forma de moviments d’indignats dels quals formo part (encara que de vegades  fiquin/em la pota).

Les últimes notícies ens arriben de Marroc. Allà, Mohammed VI està promovent unes reformes dirigides a la protecció dels drets humans, el major poder del parlament, la dessacralització de la monarquia i dotar d’oficialitat l’amazic o berber.

Sí, ja ho sé que l’oficialitat si no va acompanyada d’autèntic respecte i mesures per a la promoció i normalització de la llengua és debades. Però és de gran importància i un pas decisiu en guanyar prestigi la llengua, ser posada al mapa. Així que és una gran notícia per un poble que l’arabització no ha aconseguit (afortunadament) conquerir.

Aquesta no és una notícia llunyana, que no ens toca d’aprop, quelcom aliè o estrany. Perquè l’amazic és ni més ni menys la tercera llengua de Catalunya. Encara que pugui semblar estrany perquè l’associació Marroc=àrab és generalitzada. El reguitzell d’associacions que treballen per l’amazic a casa nostra és insòlit i esperançador. I encara que no hagi arribat a tota la societat, part de la qual no coneix ni tan sols l’existència de l’amazic, hi ha una gran connexió amazigocatalana i una solidaritat entre ambdós pobles. Tant és així, que durant el segrest dels cooperants catalans per part d’Al-Qaida, els touareg, habitants del desert i parlants d’una variant de l’amazic, van oferir la seva ajuda en agraïment pel suport que reben de Catalunya.

Cal no oblidar que es parla amazic com a llengua pròpia dins les fronteres de l’estat espanyol, concretament a Melilla, encara que no gaudeixi de cap protecció ni oficialitat. Mercedes Cabrera, ex-ministra d’Educació, posava objeccions a introduir l’amazic en l’ensenyament perquè era “una lengua de tradición oral carente de cuerpo gramatical”. A sí? No tenen adverbis els berbers? Diuen les frases disposant els seus components a l’atzar? No, és clar que no. I enlloc d’acceptar una gramàtica provisional a l’espera d’una gramàtica estàndar és millor negar l’educació en la seva llengua a la seva terra a la meitat dels habitants de la ciutat autònoma. Marroc ha passat davant d’Espanya oficialitzant l’amazic… això diu molt del respecte a la diversitat lingüística d’un estat suposadament modern i respectuós.

Avui estic trist pel descrèdit que està patint un moviment en què tinc posades moltes esperances, però estic tremendament content per una tan bona notícia per una llengua oblidada i menyspreada, la dels nostres germans els irreductibles Gals del nord d’Àfrica.

PS: Encara no he acabat exàmens, però una notícia com aquesta bé es mereix uns minuts del meu temps!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s