Les llengües… també al futbol

El futbol ho inunda tot. Omple hores i hores de programació, pàgines i pàgines de diari, converses i més converses. I quan parlem de futbol parlem sobretot d’esport, però també d’economia, de drets (televisius, és clar), de comunicació, de política… i de llengües.

En aquesta intoxicació informativa en motiu del partit de Champions que ha d’enfrontar Barça i Madrid també ha fet acte de presència el conflicte lingüístic.

Els titulars com sol passar marquen la posició de qui escriu l’article des de bon començament. El diari Ara destaca a la seva edició digital que “La UEFA no permet que al Bernabéu se senti el català” mentre que As titula “El Barcelona pidió que se utilizara el catalán” i Marca diu “El manifiesto por el juego limpio será leído en castellano y catalán“.

De què va tot plegat? Senzillament el Barça ha demanat que la megafonia i les indicacions prèvies al partit es facin no només en castellà, sinó també en català. El club blanc ha dit que no entèn que sigui necessari, ja que les dues aficions entenen el castellà. I a la UEFA li ha semblat bé. Com diuen els dos diaris, però,  sí que es podrà fer servir el català a la roda de premsa (a quin punt hem arribat que hem d’aclarir aquest tipus d’obvietats).

As explica “El hecho de que se enfrenten dos equipos españoles hace que no sea necesario utilizar hoy el catalán”. Tornem-hi amb la utilitat, ser necessari, ser pràctic. El que diuen per megafonia no sol ser de gran rellevància informativa, però forma part del partit, de l’ambient, del ritual. Molt sovint el futbol no entén de raons, es tracta de passions, de sentiment. Esgrimir que no és necessari no encaixa bé al marc del futbol ni d’un partit d’aquest nivell. Perquè costa ben poc fer visible l’esportivitat, el respecte, la igualtat de les dues aficions. Costa tan poc com posar quatre cartellets i buscar una persona que pugui transmetre missatges en català. Costa gairebé més haver de justificar-se i donar explicacions que permetre la presència de la llengua de part dels aficionats blaugrana a l’estadi.

Marca subratlla que el manifest pel joc net es llegirà també en català, però sobre el fet que la megafonia pugui ser finalment també en català afegeix que ” La Policía ha solicitado al Real Madrid que espere órdenes porque si la reacción es muy enérgica podría acabar ocasionando altercados si se vuelve a oir el catalán”. Ostres! Que algú s’esveri per sentir una llengua em resulta incomprensible. Tant, que tinc la confiança que els aficionats merengues no faran tal cosa. Si ho fessin, seria l’indicatiu que alguna cosa va molt malament. Perquè malgrat la llengua actuï de vegades de símbol, igual que una bandera, atacar una llengua és atacar allò més profund; fa més mal que l’atac a qualsevol altra cosa, i deixa cicatrius més fondes.

Us he de dir que no m’agraden gens les faltes de respecte (en forma de xiulades, o insults o en les altres mil formes en què es pot presentar)  ja sigui contra símbols que algú pugui considerar ocupants, o contra d’altres que algú pugui considerar que són un atemptat a la unitat. És per això que no em va agradar el comportament dels aficionats a la copa del rei. I és per això que desitjo que la meva llengua no sigui atacada per enèsima vegada aquesta nit.

Per últim us vull recordar la senzilla resposta que va oferir Guardiola quan a Ucraïna li van preguntar per què parlava català. Pregunta de resposta òbvia que s’ha de sentir massa vegades.

Abans de penjar l’entrada i si em permeteu la llicència: Força Barça

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les llengües… també al futbol

  1. Al final sí que ha sonat català, que ha rebut una xiulada. De fet, l’article que he penjat de l’Ara ja no té aquest títol i explica el final de l’assumpte. També ho explica un nou article a l’As [http://www.as.com/futbol/articulo/barca-logra-hable-catalan-megafonia/20110427dasdasftb_47/Tes]. Tindria un gust agredolç a la boca (al final s’ha parlat català, però ha estat xiulat) però una merescuda victòria fa que tiri més a dolç ara mateix!
    No calen més comentaris: sempre demanant permís, havent de lluitar per les coses més bàsiques i més simples; no es pot parlar català al Bernabéu perquè seria una provocació. Se suposa que hem de callar per què hi ha qui li molesta una llengua. Fins on estem disposats a aguantar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s