Aprenent de tot, mestre de res (II)

Isaiah Berlin va dividir els pensadors en dues classes: els eriçons i les guineus

L’eriçó és aquell  que es centra en un camp i sap una gran cosa. La guineu, que encarna el prototip d’home renaixentista, és aquell que divideix el seu interès o àrea d’estudi i sap moltes coses de diferents àmbits.

Tal vegada seria un acte de supèrbia considerar-me una guineu, ja que més que un polígam intel·lectual, que manté relacions profundes i estables amb diversos camps, sóc un pensador promiscu, un tastaolletes impacient que sap una mica de tot i molt de res, perfectament capaç d’endinsar-se en gairebé qualsevol camp però completament inútil per accedir-ne als racons més profunds (vegeu aquest article).

Així, tot i arriscar-me a incórrer en un acte intolerable de falta d’humilitat, em consideraré una guineu. Una guineu petita i inexperta, si voleu. Però comprendreu que en pensar em converteixo en pensador i en tant que pensador estic inclòs en aquesta classificació. Com que no compleixo el requisit principal d’eriçó: és a dir, no tinc cap gran idea, passo a ser, per eliminació, una guineu.

Com a guineu acabada d’estrenar seria lleig fer una crítica als eriçons i, en un exercici d’autocomplaença (que, no ens enganyem, va bé de tant en tant) dir que la millor opció és la de ser guineu, i que la culpa dels problemes que tenim és de la visió tancada dels eriçons. Així que optaré per una opció que sempre he trobat molt còmode: repartir per totes bandes i dir que tot és bo si es sap combinar bé.

Per una banda les guineus tenen un cervell efervescent i molt actiu, amb idees que donen moltes voltes per tot arreu i visions molt interessants, però a l’hora de la veritat de vegades aquesta dispersió porta a no concretar accions, i que moltes d’aquestes idees no aconsegueixin sortir mai de forma intel·ligible, ni arribin a causar impacte.

Per altra banda, els eriçons  són molt eficients i poden arribar a coses concretes, però, sovint tancats en les barricades infranquejables de la seva especialitat, sanctasanctòrum inaccessible per a no iniciats, menyspreen o ignoren altres camps, i encara que han aconseguit nous coneixements, aquests no es reparteixen tant i són menys susceptibles a ser combinats amb d’altres per adquirir encara més coneixements.

Per tant, de fet la resposta ja la vaig donar a l’últim post, la solució que proposo és que les guineus aprenguin a concretar una mica, que els eriçons obrin una mica la seva ment, i puguem combinar les habilitats de tots dos per junts arribar més lluny.

Bé, com de costum me n’he anat per les branques. Al principi només volia aplicar aquestes dues filosofies  al camp de la preservació de llengües. Les guineus generalment emmarcarien la desaparició de llengües en un escenari global, n’analitzarien l’impacte i intentarien buscar solucions, però tanta dispersió portaria a no trobar una bona estratègia i acabarien per no actuar. Per contra, els eriçons, una mica més menfotistes, tendirien a creure que la cosa no va amb ells, i és d’aquesta manera com alguns lingüistes estudien la mort de llengües i en parlen, però no creuen que tinguin cap responsabilitat d’evitar-la, ja que ells només s’encarreguen de descriure-la, i altres ja actuaran. Com diuen en castellà “el uno por el otro la casa sin barrer”.

Per últim us deixo un video molt interessant sobre l’origen de les bones idees. Fa pensar.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s