Aprenent de tot, mestre de res (I)

Els que em conegueu sabreu que no es pot dir que sigui una persona amb sort. Els embats de diversos esdeveniments que tot i que m’han fet ser qui sóc preferiria no haver viscut, no han aconseguit tombar-me. Ni tombar les meves ganes. I enlloc de abocar-me a un pessimisme crònic que sí que m’hauria tombat, han ajudat a fer créixer el meu optimisme i la meva esperança que tot és possible. És per això que, encara que no tinc gaire motius objectius per dir que sóc un home afortunat, me’n sento.

Em sento afortunat de tenir interès per gairebé tot. M’interessen les llengües, la política, la filosofia, l’art, la cultura, la biologia, la química, el medi ambient, l’ecologia, la psicologia, les matemàtiques, la lògica i un munt de coses més que fan de mal agrupar en noms tan genèrics. Sento curiositat pels mecanismes químics que regeixen la vida, com organitzem la nostra societat, qui som, com ens entenem, com hem arribat fins aquí, o com ens ho farem per arribar a demà. I haver de triar només un camí seria la meva mort intel·lectual. Perquè a la meva ment necessito tenir tots aquests elements adequadament combinats. Els meus interessos es necessiten entre ells, i eliminar-ne algun per permetre arribar més enllà en algun altre estic convençut que seria terriblement contraproduent. Hi ha gent que és capaç de ficar-se molt a fons en un tema, dedicar-li totes les seves hores, escriure doctorats, arribar a ser autèntics mestres.

Crec, però, que jo m’hauré de resignar a ser aprenent de tot i mestre de res. Aspirar a ser un bioquímic mediocre, un escriptor amb mancances, un políglota de segona, un lingüista poc brillant, un activista ineficient, un jurista poc dotat, un ambientòleg desastrós o un filòsof amb poques idees. Però em sentiré immensament feliç de poder arribar a ser ni que sigui una d’aquestes coses de la llista. Perquè estic content de ser com sóc, i la joia que m’aporta cada nou descobriment que faig, i que completa a poc a poc els anhels i inquietuds de la meva ànima assedegada, supera amb escreix la satisfacció de saber-me erudit en alguna cosa. Simplement perquè sóc així, ni millor ni pitjor. I perquè és evident que calen erudits en àlgebra lineal, sistemes microeconòmics, genètica molecular i lingüística aplicada, però també em sembla evident que a la societat li cal obrir-se i valorar no exclusivament l’especialització sinó també la coordinació de diferents àrees i la visió global de les coses. La diversitat només enriqueix i un sistema on només hi hagués molta especialització o un on tot fos massa general no funcionarien. Podem aplicar-nos una visió ecològica a nosaltres mateixos: des de la base de la diversitat cadascú pot aportar coses diferents, i fent una bona coordinació de les diferents aportacions, és a dir una bona gestió de la diversitat, podem assolir un equilibri i maduresa molt interessants. Tot són xarxes, tot són equilibris, tot són sinèrgies. Des de les societats fins al metabolisme, des dels ecosistemes fins a les llengües passant per l’economia o les matemàtiques que poden modelitzar-ho tot plegat.

L’holisme diu que el tot és més que la suma de les parts. I em sembla molt encertat. I em sembla, encara més, necessari per entendre l’aclaparadora complexitat de l’univers i poder teixir la per força també complexa teranyina del coneixement.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s