Actuar

Lluitar per una causa que hom creu justa és una de les activitats més nobles que es poden fer. Hem  de creure en l’impossible, somniar cada dia més, caminar cap a un món millor, no rendir-nos mai, no ser covards, no creure aquells que ens diuen que perseguim fites impossibles, no fer cas d’aquells que diuen que perdem el temps. No ens podem quedar a casa. Perquè ara més que mai el món ens necessita. Ens necessita a tots. I no podem pensar que els altres ja ho faran.

Hi ha un petit escrit molt conegut que explica la història de Tothom, Algú, Qualsevol i Ningú:

Tothom estava segur que Algú ho faria, però que Qualsevol també ho podria fer, i que Ningú no se’n desentendria.

Per més que Qualsevol era capaç de fer-ho, Tothom va pensar que Algú ho havia de fer i Ningú no s’hi oposaria.

Ningú no dubtava que Qualsevol en sabia, i que Algú ho enllestiria aviat si Tothom hi estava d’acord.

Però Tothom pensava que Ningú no ho faria si Algú no s’adonava de la poca iniciativa de Qualsevol.

Algú, molt enfadat, va dir que una feina com aquesta era cosa de Tothom, però Tothom creia que si Qualsevol ho podia fer, Algú ja ho faria si Ningú no ho feia.

A l’hora de la veritat Ningú no ho va fer i Tothom va creure que Algú en tenia la culpa perquè Ningú no havia fet res del que Qualsevol podia haver fet.

Ni Tothom, ni Algú, ni Qualsevol, ni Ningú, no van ser capaços de fer el que fàcilment podien haver fet entre Tots

No podem instal·lar-nos en l’ “algú ho farà” perquè tots som peces imprescindibles, hem d’actuar! I actuar es pot fer de moltes maneres. Des d’aquelles accions que impliquen una gran involucració en la causa, que comporten una gran despesa de temps i esforç fins a aquelles més petites, donar a conèixer la causa, crear consciència en altres persones, fer petits comentaris,  per exemple en el meu cas escrivint un blog.

I està clar que les causes necessiten de grans activistes que la liderin i permetin fer passes endavant, que duguin a terme grans accions. Però també necessiten una gran massa de gent amb consciència i esperit de lluita que amb petits gestos permetin fer aquestes passes.

Així que per col·laborar en una causa, per ser útil, no cal muntar una ONG, ni dedicar-hi moltes hores cada dia, ni ser molt intel·ligent ni tenir grans idees. N’hi ha prou amb saber que cadascú pot aportar-hi alguna cosa, i que és amb la combinació d’allò que cadascú pot aportar, i les sinèrgies entre les diferents aportacions, que la humanitat ha assolit les seves fites.  Sens dubte és molt millor fer una mica que no pas no fer res, oi?

Ara bé, cada causa és un món. Hi ha causes molt generals (protecció dels animals, lluita contra la desertització) i causes molt concretes (volem una guarderia a Riudenaps de dalt!). Hi ha causes que tothom, o gairebé tothom creurà justes (aturar els genocidis) i n’hi ha que es veuran permanentment envoltades de polèmiques per gaudir de la desaprovació d’una part important de la societat (avortament, lliure i gratuït!). I n’hi ha d’altres, com és el cas que ens ocupa, que tenen la terrible sort de provocar sovint indiferència. És a dir, que malgrat que molta gent vegi la causa de preservar la linguodiversitat com a noble, necessària i admirable (suposo que ho veus així… si  els camins d’internet t’han dut fins aquí deu ser que ets “un dels nostres”, no?)  i ser només quatre tarambanes els qui hi estan obertament en contra (sí, aquells que creuen que la diversitat és un estorb i volen que tot el món parli una sola llengua, curiosament sempre la SEVA), a una gran part de la població li provoca indiferència. Està molt bé que hi hagi diferents llengües però tampoc no entenen per què posar tantes forces a evitar que desapareguin, mentre ens entenguem…

I és que quan la teva llengua és una llengua “normal”, dominant, sense perill, tal vegada no li saps veure la importància. Quan veus la teva llengua en perill… les coses canvien. Quants catalans tindrien consciència lingüística si fossin parlants d’una llengua dominant? Escriuria jo aquestes paraules si hagués nascut a Londres i la meva llengua fos l’anglès?

Salvador Giner escrivia a el Periódico en motiu de la mort del gran Joan Solà

“… en l’home de Solà hi havia un savi capaç de respondre […] als seus neguits més pregons, els que, en el nostre cas, afecten la llengua catalana. Pocs pobles, com el nostre, són conscients que aquesta és la nostra angúnia, la nostra constant preocupació, el nostre obsessiu nucli de conversa. Parlem del català com els anglesos parlen del temps”

” Hi ha raons ben objectives per les quals Catalunya i tots els territoris que parlen el seu idioma hagin generat tants intel·lectuals i científics de la llengua de tanta volada: la precarietat mateixa de  les seves condicions de vida i supervivència, combinada amb les injustícies i maltractaments que pateix crònicament, n’estimula la reacció”

Des d’aquí sembla fàcil estimular la consciència sobre aquest problema, però, i si anem a París i preguntem per la preservació de les llengües regionals? Ens entendran i rebran amb els braços oberts? O ens diran que aquells dialectes degenerats que parlen a la campagne són molt bonics però tampoc no seria una desgràcia que desapareguessin?

És difícil lluitar per aquesta causa. Perquè costa saber què fer. Perquè hi ha molt a fer però ningú no sap com fer-ho. Així que de moment a crear consciència, a escampar, com una taca d’oli, aquesta causa silenciosa. Perquè si ens enfrontem plegats a aquest repte, que ens impedirà aconseguir els nostres objectius? Un somni que somies sol és sols un somni, un somni que somiem plegats és una realitat. Explicar-nos és la nostra millor arma. Que les nostres paraules permetin salvar les paraules de les llengües que s’apaguen.

PS: Avui tinc un dia… hippie si voleu. Un dia d’aquells “tot és possible” i “tot és meravellós”. Ja ho sé que no tot és tan bonic, i que no tot és tan fàcil, que caic en el tòpic i que les paraules, si  no van acompanyades d’accions poden semblar buides. Però també està bé somniar de tant en tant. I per acabar un dia tan menjaflors què millor que un Imagine?

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s