Obrir-se pas

El nostre és un món canviant i imprevisible. Vivim uns temps apassionants, en què tot canvia a un ritme frenètic, tot és ràpid, instantani, universal! A remolc dels avenços tecnològics la societat es dirigeix cap a un futur incert amb un concepte de comunicació complex i molt diferent del que teníem fa uns pocs anys. Informació, comunicació i transport. Aquestes són les claus. En unes hores podem plantar-nos a l’altra punta del globus, amb un sol clic podem accedir a un volum tan gran d’informació que mareja només de pensar-hi, podem saber què ha passat fa dos minuts a la Xina i comunicar-nos com vulguem amb qui vulguem, onsevulga que estiguem. I això constitueix una gran oportunitat per avançar cap a un món més just i més igualitari, per escampar i compartir les nostres idees, per aconseguir un món unit. Només cal veure com en part gràcies al canvi en les comunicacions els dictadors de diversos països àrabs cauen un darrere l’altre.

Aquest canvi constant suposa també, però, un perill. Com podem mantenir en un context com aquest aquelles coses que arrosseguem des dels nostres inicis com a humans, aquelles coses que, precisament, ens fan humans? Com podem fer-nos-ho per canviar cada cinc minuts, però continuar sent els mateixos? Com podem fer-nos-ho per no perdre’ns en la voràgine del progrés, per no fracassar com a humans? Per poder ser un món igualitari però no igual, unit, però no uniforme!

I és que la humanitat fracassarà si no conserva la seva essència: la diversitat, i si s’oblida d’allò que li permet construir pensaments complexos i estructurar la realitat, encara més complexa, la llengua. En un món de blackberrys, internet everywhere i mòbils intel·ligents el romanx ha de tenir el seu lloc. I el vepse. I el sami i el txuvaix i el chochtaw i el mixteca. Perquè si ells no el tenen, potser el català tampoc no en tindrà. Ni l’holandès ni el suec. Ni el portuguès. Ni el castellà ni el francès. I viurem tots en un món insuportablement uniforme. En un món ridículament inhumà. I perquè les incoherències de la globalització i el progrés mal entès no ens portin a un desastre ecolingüístic, que seria tant o més greu que un desastre ecològic, hem de plantar cara. Eradicar tòpics, inculcar valors. Escampar, a poc a poc, la paraula diversitat i estendre-la a tots els àmbits.

Com? Si algú al món tingués la resposta a aquesta simple pregunta de tan sols tres lletres, probablement aquest blog no existiria. Les estratègies per evitar la desaparició de llengües s’han d’enfrontar a una societat cada dia més complexa i mudable. Per portar-ho d’alguna manera al meu camp faré un símil amb  la recerca de nous antibiòtics o antivirals. Els investigadors que es dediquen a aquesta tasca tan lloable com complicada han d’anar seguint el rastre del patogen, observar com canvia i modificar les estratègies per atacar-lo. Han d’estar a l’aguait i tenir la ment oberta. Ser ràpids, creatius, versàtils, flexibles.  De la mateixa manera en la conservació de llengües  no podem tenir el mateix discurs ni les mateixes estratègies que fa 10 anys (o fins i tot cinc) perquè les societats sobre les quals s’ha d’incidir ja no són les mateixes! Hem d’estar a l’aguait i adaptar-nos als canvis si volem que el nostre objectiu tingui èxit!

Hem de tenir inciativa i lluitar activament per la causa. Perquè si no ho fas tu, qui ho farà? Si no ho fas ara, quan ho faràs? Pensa globalment, actua localment. En aquesta frase podríem trobar l’inici de la solució d’un problema importantíssim pel qual no hem trobat cap “antibiòtic”. Tal vegada perquè no ens hi hem posat prou i perquè encara hi ha qui insisteix a dir que no és un problema.

Així doncs,  aprofitem l’oportunitat que ens brinden les noves tecnologies, enlloc de permetre que siguin elles les que donin l’última estocada a les llengües que agonitzen.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s