Sobre les llengües i els carregadors de mòbil

Fa uns dies Antonio Robles escrivia aquest article al diari “Libertad digital” titulat “Babelizar para confederar”. Amb el títol i mitjà de procedència n’hi ha prou per deduir que es tracta, de  nou, d’un atac a la diversitat lingüística. Està clar que no és el primer ni serà l’últim dels missatges d’aquest tipus que ens arriben del centre de la península. Cada vegada n’hi ha més i cada vegada són més ferotges. Per cada passa que avancem cap a un respecte autèntic de la linguodiversitat, ells ja tenen preparada la seva invectiva, monolítica, invariant, fal·laç; intentant fer creure que les passes endavant no són sinó un retrocés que impedeix el progrés. Si el progrés és la uniformització, si el progrés és viure en un món gris i igual , llavors ja no és progrés.  De què ens servirà comunicar-nos amb més gent, o saber més coses, si el preu a pagar és la pèrdua d’allò que ens fa humans? Ens hem begut l’enteniment? El progrés no és res més que avançar cap a una societat més justa i igualitària. Fer avançar la humanitat sense oblidar-nos d’ella!

Bé, d’articles que critiquin l’ús de llengües altres que la de l’imperi al senat n’hi ha per donar i per vendre. Però que facin un atac tant frontal a la diversitat lingüística ben pocs. Aquí us deixo una de les perles de l’article en qüestió

Por un lado, la diversidad lingüística no es una riqueza, es un estorbo. La proliferación de lenguas no aporta más comunicación, sino mayores dificultades para relacionarse. Precisamente por eso, uno de los méritos que hoy día se valoran más en el currículum es el dominio de idiomas; no porque añadan más conocimientos, sino porque ponen en comunicación conocimientos encriptados por culpa de la diversidad lingüística. Las lenguas son una barrera al intercambio de conocimientos, más que una fuente de ellos. Y en muchos casos se dedican más horas a descodificar esos códigos lingüísticos, es decir, a estudiar lenguas, que a ensanchar el conocimiento científico distinto del que ellas generan sobre sí mismas. El que el aislamiento ancestral de las comunidades humanas haya dado lugar a lenguas diferentes no significa que su consecuencia sea beneficiosa para el entendimiento humano. Deben ser respetadas, pero no sacralizadas como si fueran especies en extinción. Precisamente cuando el hombre ha tenido oportunidad de amoldar la naturaleza a sus intereses, ha universalizado códigos. El metro es una consecuencia y el STOP otra. ¿La diversidad de cargadores de móviles nos aporta más y mejor servicio que si tuviéramos uno idéntico para todos los teléfonos?

Ja hi tornem a ser. Les llengües són simples codis! No tenen cap valor afegit, ens serveixen sols, com els llenguatges informàtics, per codificar informació! Podria extendre’m unes quantes pàgines explicant per què les llengües no són purs codis, per què és tan important preservar-les. Quina utilitat té fer-ho. Però sovint donar massa raons ens impedeix veure la raó veritable. Sovint donar motius basant-nos en la utilitat resulta fred i inadequat. Així que només donaré un motiu. La preservació de la diversitat cultural com a  font de riquesa. Perquè la preservació de la diversitat, en qualsevol aspecte, ja és un argument prou sòlid. Hauríem de començar a sospitar seriosament d’aquells que s’oposen a la diversitat. D’aquells que, omplint-se la boca de la paraula progrés, volen justificar la necessitat d’una uniformització. Perquè amaguen en el fons la voluntat d’uniformar la humanitat… seguint el seu patró. Que tots fem servir la mateixa llengua. La seva llengua.

I és que comparar una llengua amb un carregador de mòbil és un reduccionisme tan salvatge que acaba demostrant la simplicitat i poca humanitat de l’individu que ha escrit aquest desafortunat article.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s