Per què conservar les llengües IX: Per no perdre diversitat de pensament

La relació entre llengua i pensament es troba a la base de tot. És l’essència subjacent sobre la qual bastim la resta. Pensar-hi suposa viatjar a les profunditats de la ment i topar-se amb interrogants sovint infranquejables. Molts pensadors hi han reflexionat al llarg dels temps, i encara avui en dia poca cosa sabem del cert. Pot exisitir pensament no vehiculat per la llengua o tot pensament ha de passar forçosament pels seus camins? La llengua que un parla determina la manera de pensar? S’han donat diverses respostes a aquestes preguntes tan complexes, des de les més deterministes (la llengua condiciona absolutament la nostra manera de pensar, persones amb llengües diferents pensen de maneres diferents) a les més antideterministes (la llengua és una simple eina de comunicació a través de la qual expressem els nostres pensaments, tot és traduïble d’una llengua a l’altra).

És inevitable parlar de determinisme lingüístic sense parlar de la hipòtesi de Sapir-Whorf o de la relativitat lingüística. Aquesta hipòtesi proposada per Whorf, sosté que l’estructura de la llengua afecta la manera en què els seus parlants conceptualitzen el seu món. Whorf va basar els seus arguments en exemples de llengües com el hopi que, segons ell, no disposava d’elements gramaticals per parlar del temps, i per tant els seus parlants havien de conceptualitzar el temps  de manera diferent que els parlants d’anglès (el concepte de temps en hopi suscita gran debat entre els lingüistes). També va utilitzar el següent exemple comparant l’expressió d’una mateixa acció en anglès i en shawnee. Seguint la hipòtesi de SW  els parlants d’aquestes dues llengües organitzarien els seus pensaments de maneres diferents i expressarien un mateix concepte a partir de dos enfocaments diferents

La hipòtesi de SW és una hipòtesi molt atractiva. Seria molt bonic pensar que les llengües organitzen les nostres ments, i que per tant disposem de moltes visions del món diferents. Malauradament, la bellesa de les idees no n’és cap garantia de veritat. De fet, gran part dels exemples de Whorf han estat desmentits, i molts lingüistes han criticat la seva hipòtesi. Un d’ells és Steven Pinker, autor de “The language instinct” (el llibre que actualment estic llegint, i que argumenta que la llengua és una espècie d’instint humà). En aquest llibre, Pinker exposa:

La idea que la llengua forja el pensament semblava plausible quan els científics sabien poc sobre com funcionen els pensaments o fins i tot com estudiar-los. Ara que els científics cognitius saben com pensar sobre els pensaments  hi ha menys temptació d’igualar-los al llenguatge, simplement perquè les paraules siguin més palpables que els pensaments.

Certament, la hipòtesi inicial formulada per Whorf ha quedat força obsoleta. Aquesta hipòtesi inicial és sovint denominada la versió forta. En canvi, la versió dèbil, que no argumenta que la llengua que parlem condiciona absolutament la manera de pensar sinó que simplement sosté que la llengua té certa influència sobre com entenem el món, encara està sobre el mapa.

Jo, com de costum, no sé ben bé què pensar. Les crítiques de Pinker al determinisme lingüístic em semblen convincents, però d’altra banda la seva alternativa tampoc no em sembla gaire sòlida (sempre sospito d’aquells arrogants que diuen que tenen la veritat absoluta en temes tan abstractes com els pensaments).

L’únic que em sembla clar és que les diferents llengües tenen maneres diferents d’expressar les coses, tingui això o no influència sobre els seus pensaments. I per molt que en totes les llengües es pugui dir el mateix, les estructures existents han de tenir-hi alguna influència. Per exemple, el xinès no té formes verbals de subjuntiu ni qualsevol altre que expressi fets hipotètics. Evidentment els xinesos poden parlar sobre fets hipotètics, però no ho fan de manera tan “natural” com nosaltres, sinó que han de donar moltes voltes. Això vol dir que la seva ment està organitzada de manera diferent? Jo crec que no. Ara bé, té alguna influència la manca de subjuntiu? Jo crec que sí. Ha de tenir alguna influència sobre el seu enfocament de les coses i ha de condicionar d’alguna manera el que diuen. D’altra banda, l’existència o manca d’algunes paraules o conceptes en les llengües no vol dir que tots no puguem pensar o imaginar els mateixos conceptes, però ha d’influir en la nostra manera de parlar-ne. Va dir Wittgenstein: “Els limits de la meva llengua són els limits del meu món”.

Així doncs, si bé encara hi ha molt debat sobre la relació entre llengua i pensament, cada llengua suposa una aproximació a la realitat, un enfocament, una visió, i conté reflexos de la cultura i cosmovisió dels seus parlants. Perdre llengües és perdre enfocaments i perdre visions del món. La pèrdua de la diversitat lingüística és també pèrdua de diversitat de pensament.

PS: Per saber més (i millor) sobre la relació entre llengua i pensament us recomano aquest post)

About these ads

About linguodiversitat

Sóc un jove estudiant universitari de ciències que sent una gran preocupació per la pèrdua de diversitat, en especial en el camp de les llengües. Crec que sense diversitat no anem enlloc. I crec que ciències i lletres no són contraris, i que complementant-los podrem avançar. Què no sóc? No sóc un expert en res. No sóc tampoc un geni que aportarà visions brillants i revolucionàries. Sóc només una persona preocupada, apassionada i amb moltes ganes de canviar el món, que vol aportar la seva humil opinió i posar un petit gra de sorra a una causa oblidada per la societat.
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s